Projectes urbanístics


Per donar suport a la Plataforma SOS Aiguafreda que ha de fer front als múltiples casos que afecten el futur del municipi visitar la secció col.labora.


Begur en xifres

Begur, un municipi situat a la comarca del Baix Empordà al bell mig de la Costa Brava, està actualment amenaçat per una elevadíssima pressió urbanística que es fa palesa pel gran nombre d’obres i de grues escampades per tot el terme municipal.

La vila de Begur, que consta d’uns 4.200 habitants, ja pateix una forta sobresaturació, en especial durant els mesos d’estiu quan la població pot arribar a multiplicar-se per 10.

El planejament urbanístic vigent continua amb la mateixa tendència d’ocupació indiscriminada del territori de les últimes dècades, doncs a Begur pràcticament tots els espais no protegits que encara no han estat construïts es podrien urbanitzar segons el planejament vigent, especialment els espais més propers i encarats cap al mar. Fet que podria acabar per sempre més amb el caràcter autèntic del municipi.

Segons les últimes dades disponibles de l’Idescat (2011), el nombre d’habitatges a Begur és de 5.225, dels quals 1.680 són principals (32%), 218 estan buits (5%) i 3.327 són segones residències (64%). Aquest últim percentatge és molt superior al de la resta de la comarca (42%) i al conjunt de Catalunya (12%). De fet, si s’analitza l’evolució d’aquestes segones residències en els últims 30 anys (concretament entre els anys 1981 i 2011), es constata un augment de 1.457 segones residències (increment del 78%). Tot i que no es disposen de dades més actualitzades, des del 2011 fins a l’actualitat el nombre d’habitatges a Begur (i en particular de segones residències) no ha parat de créixer.

La major part d’aquestes segones residències estan distribuïdes en unes 48 urbanitzacions disperses per les diferents cales o muntanyes del municipi i s’ocupen només uns pocs dies a l’any. Però tot i l’elevat nombre d’habitatges, l’accés a la vivenda per a determinats grups socials s’ha anat dificultant cada vegada més, doncs l’oferta de lloguer a Begur com a primera residència és escassa, fet que obliga molt sovint als veïns i veïnes de Begur a haver de marxar a viure a d’altres municipis.

En les últimes dècades tot el terme municipal ha patit una gran pressió urbanística. Mentre el Pla General d’ordenació del 1989 (PGMO) de Begur tenia una superfície de sòl urbà d’unes 600 hectàrees (28,5% del total), a partir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del 2003 la superfície de sòl urbà es va incrementar fins a 675 hectàrees (31,72% del total). Així doncs, la revisió del POUM va implicar un increment del sòl urbà d’unes 75 hectàrees.

Un factor que ha provocat una gran pressió degut al creixement de les múltiples urbanitzacions del municipi, però en especial en les situades en l’àmbit litoral, on les petites cales de pescadors com ara Sa Riera, Sa Tuna, Aiguablava i Fornells (totes elles classificades com a sòl urbà) han experimentat en les últimes dècades un creixement urbanístic continuat de segones residències, modificant de manera crítica l’entorn natural i el paisatge característic de la zona.

Actualment, la situació prevista pel planejament urbanístic continua amb la tendència d’ocupació indiscriminada del territori, fent que les múltiples urbanitzacions de Begur adquireixin un caràcter de continuïtat urbana deixant pràcticament aïllades les zones protegides.

En algunes de les zones de major importància ecològica de Begur i que es revelen essencials per tal de garantir la connectivitat biològica entre els espais naturals, està planificat que s’hi construeixin centenars de nous habitatges. Previsions urbanístiques que, si no s’aturen, debilitaran encara més la fauna i la flora presents al municipi i els serveis ecosistèmics que aquestes ofereixen.

Segons la informació obtinguda del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), entre els anys 1993 i 2009 la superfície urbanitzada al municipi ha crescut un 142%. Tot i que no disposem de dades més actuals basades en el MCSC, és indubtable que el creixement urbanístic a Begur ha estat molt elevat i segurament molt superior al “creixement moderat” que es suposa que el municipi hauria de tenir, tal i com recull el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines. Incomplint així abastament el citat Pla territorial.

Urgeix frenar l’especulació

A més del projecte d’urbanització de la cala d’Aiguafreda, ens hem començat a alarmar per molts altres projectes promoguts pel consistori que hem anat descobrint. Entre molts dels sectors susceptibles de ser urbanitzats a Begur, ja hem presentat denúncies contra les urbanitzacions de la Pedrera de s’Antiga i dels Jardins de Sa Riera Living.

Però sobre el municipi, i en general sobre tota la Costa Brava, planen una allau d’amenaces sobre el medi ambient, el paisatge i la qualitat de vida que cal aturar abans no sigui massa tard. Motius pels quals necessitem suport econòmic.

Algunes dades sobre les previsions urbanístiques

Actualment, en sòl urbanitzable, es preveu construir en tot el terme municipal de Begur 2 nous hotels i fins a 712 habitatges. La immensa majoria d’aquests habitatges planificats, i que es troben repartits en uns 20 sectors de sòl urbanitzable (encara no executats), seran destinats a segones residències de tipus unifamiliar i plurifamiliar. Un model d’urbanisme insostenible i que consumeix molt territori i recursos. 

Actualment, en sòl urbà, es preveu ampliar un hotel existent a la cala d’Aiguafreda i construir fins a 4 nous hotels (3 en la zona d’Aiguafreda i 1 a Sa Riera), així com més de 1.000 habitatges (la majoria de tipus unifamiliar). Val a dir, però, que vora el 40% del sòl urbà (que es troba repartit en uns 34 sectors per tot el municipi) ja podria estar edificat. En el mapa de sòl urbà només es mostren els 19 sectors considerats més rellevants.


Per conèixer més detalls sobre el planejament urbanístic a Begur consultar l’informe complert elaborat per la Plataforma.

Per donar suport a la Plataforma SOS Aiguafreda que ha de fer front als múltiples casos que afecten el futur del municipi visitar la secció col.labora.