Projectes urbanístics


Per donar suport a la Plataforma SOS Aiguafreda – Salvem Begur que ha de fer front a múltiples denúncies urbanístiques visiteu la secció Us Necessitem.


Begur en xifres

Begur, un municipi situat a la comarca del Baix Empordà al bell mig de la Costa Brava, està actualment amenaçat per una elevadíssima pressió urbanística que es fa palesa pel gran nombre d’obres i de grues escampades per tot el terme municipal.

La vila de Begur, que consta d’uns 4.200 habitants, ja pateix una forta sobresaturació, en especial durant els mesos d’estiu quan la població pot arribar a multiplicar-se per 10.

El planejament urbanístic vigent continua amb la mateixa tendència d’ocupació indiscriminada del territori de les últimes dècades, doncs a Begur pràcticament tots els espais no protegits que encara no han estat construïts es podrien urbanitzar segons el planejament vigent, especialment els espais més propers i encarats cap al mar. Fet que podria acabar per sempre més amb el caràcter autèntic del municipi.

Begur br

Segons les últimes dades disponibles de l’Idescat (2011), el nombre d’habitatges a Begur és de 5.225, dels quals 1.680 són principals (32%), 218 estan buits (5%) i 3.327 són segones residències (64%). Aquest últim percentatge és molt superior al de la resta de la comarca (42%) i al conjunt de Catalunya (12%). De fet, si s’analitza l’evolució d’aquestes segones residències en els últims 30 anys (concretament entre els anys 1981 i 2011), es constata un augment de 1.457 segones residències (increment del 78%). Tot i que no es disposen de dades més actualitzades, des del 2011 fins a l’actualitat el nombre d’habitatges a Begur (i en particular de segones residències) no ha parat de créixer.

La major part d’aquestes segones residències estan distribuïdes en unes 48 urbanitzacions disperses per les diferents cales o muntanyes del municipi i s’ocupen només uns pocs dies a l’any. Però tot i l’elevat nombre d’habitatges, l’accés a la vivenda per a determinats grups socials s’ha anat dificultant cada vegada més, doncs l’oferta de lloguer a Begur com a primera residència és escassa, fet que obliga molt sovint als veïns i veïnes de Begur a haver de marxar a viure a d’altres municipis.

En les últimes dècades tot el terme municipal ha patit una gran pressió urbanística. Mentre el Pla General d’ordenació del 1989 (PGMO) de Begur tenia una superfície de sòl urbà d’unes 600 hectàrees (28,5% del total), a partir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del 2003 la superfície de sòl urbà es va incrementar fins a 675 hectàrees (31,72% del total). Així doncs, la revisió del POUM va implicar un increment del sòl urbà d’unes 75 hectàrees.

Un factor que ha provocat una gran pressió degut al creixement de les múltiples urbanitzacions del municipi, però en especial en les situades en l’àmbit litoral, on les petites cales de pescadors com ara Sa Riera, Sa Tuna, Aiguablava i Fornells (totes elles classificades com a sòl urbà) han experimentat en les últimes dècades un creixement urbanístic continuat de segones residències, modificant de manera crítica l’entorn natural i el paisatge característic de la zona.

Actualment, la situació prevista pel planejament urbanístic continua amb la tendència d’ocupació indiscriminada del territori, fent que les múltiples urbanitzacions de Begur adquireixin un caràcter de continuïtat urbana deixant pràcticament aïllades les zones protegides.

En algunes de les zones de major importància ecològica de Begur i que es revelen essencials per tal de garantir la connectivitat biològica entre els espais naturals, està planificat que s’hi construeixin centenars de nous habitatges. Previsions urbanístiques que, si no s’aturen, debilitaran encara més la fauna i la flora presents al municipi i els serveis ecosistèmics que aquestes ofereixen. Per conèixer més detalls sobre el planejament urbanístic a Begur consultar l’informe complert elaborat per la Plataforma (febrer 2019).

Denúncies presentades

A banda del projecte d’urbanització de la cala d’Aiguafreda (sobre el qual hem presentat nombroses esmenes i realitzat tot un seguit d’accions), a data d’avui hem presentat les següents denúncies urbanístiques contra:

  • La construcció de 24 habitatges a la Pedrera de s’Antiga (seguit per un Recurs Contenciós que ha estat admès a tràmit)
  • La construcció de 52 habitatges a la platja de Sa Riera, projecte  anomenat Jardins de Sa Riera Living
  • La construcció d’un xalet a la platja de Sa Riera, a primera línea de mar a la cala de Port des Pi (seguit per un Recurs Contenciós)
  • La construcció de 33 habitatges a la zona de Montcal (Begur)

Per frenar l’allau d’amenaces que planen sobre el medi ambient, el paisatge i la qualitat de vida de Begur necessitem suport econòmic per poder dur més casos als jutjats. Tota ajuda serà benvinguda. Gràcies per difondre!