Notícies pròpies, Totes les notícies

La Plataforma SOS Aiguafreda – Salvem Begur celebra que s’hagi salvat la cala d’Aiguafreda

La Plataforma SOS Aiguafreda – Salvem la Costa de Begur celebra que s’hagi salvat la cala d’Aiguafreda, així com la reducció generalitzada del nombre d’habitatges previstos a Begur. Però alhora, la Plataforma ho considera una victòria agredolça a causa dels nombrosos projectes insostenibles de la vila que continuen el seu curs i que afecten, particularment, els entorns de Sa Riera. 

Muntatge Gencat
Muntatge de la cala d’Aiguafreda (Begur) emprat durant la roda de premsa a la Comissió territorial d’urbanisme de Girona.

El pla director de la Costa Brava presentat a Girona el passat 2 de desembre cataloga 12 sectors de Begur (sobre un total de 38 que hi ha en tot el municipi) com a extingits, és a dir, s’han desclassificat i en principi aquests sectors s’haurien salvat de la febre constructora. Un fet que suposarà evitar la construcció de fins a 515 nous habitatges al municipi de Begur.

Una de les zones que s’ha desclassificat és precisament el de la cala d’Aiguafreda. Un polèmic projecte que en els darrers dos anys ha estat en l’epicentre de nombroses protestes, ja que, en aquest paratge relativament verge de la costa de Begur es pretenia construir més de 260 habitatges i fins a 3 nous hotels. Actualment, però, i gràcies a la voluntat política mostrada per l’actual Departament de Territori i Sostenibilitat, aquest tram de la costa de Begur sembla estar finalment salvat. Un fet que suposa una victòria per la Plataforma SOS Aiguafreda, que es va constituir precisament amb l’objectiu de salvar aquest bocí de costa.

Per una altra banda, a més de la categoria d’extinció, el pla director de la Costa Brava conté 4 sectors de Begur que han estat classificats en l’estratègia de modificació. Una catalogació que ha implicat una reducció de 61 nous habitatges en total. Aquest és el cas, per exemple, del sector Bocs Major/Es Valls, que ha passat de 51 habitatges a una edificabilitat màxima de 10 habitatges o del sector Font de la Salut, que ha passat de 32 habitatges a un màxim de 16.

Així doncs, en total, entre els sectors extingits i modificats, el nombre d’habitatges que es deixarien de construir només al municipi de Begur seria de l’ordre dels 576 habitatges. La immensa majoria dels quals estaria destinat exclusivament a segones residències. Tenint present que el nombre d’habitatges potencials nous en aquest petit municipi costaner del Baix Empordà era d’uns 1.633 (incloent-hi 6 nous hotels), el Planejament Urbanístic proposat per la Generalitat de Catalunya ha suposat una reducció efectiva del 35%.

Una reducció que la Plataforma SOS Aiguafreda veu amb molt bons ulls, ja que considera que el creixement urbanístic previst a la vila, i en general a la Costa Brava, era completament insostenible i clarament irresponsable, i més en el context actual d’emergència climàtica. Ara bé, dels 38 sectors existents en total en tot el municipi, la majoria no han entrat en cap estratègia d’extinció o de reducció. De fet, la gran majoria de sectors es mantenen tal com estan ara (8 sectors) o ni es mencionen en el document publicat (14 sectors). I és precisament en aquestes dues últimes categories on s’engloben alguns dels projectes més polèmics que la Plataforma de Begur, conjuntament amb Ecologistes en Acció de Catalunya, ha portat als tribunals l’últim any. Entre aquests casos trobem:

  • El sector Van de Walle residencial, conegut sota el nom de Jardins de Sa Riera Living i que està duent a terme el fons d’inversió Suís de Stoneweg. Es tracta d’un projecte àmpliament insostenible que preveu la construcció de fins a 52 habitatges a tocar de la platja de Sa Riera. Aquest projecte que ha estat denunciat i que ha estat admès a tràmit pel Tribunal Contenciós de Girona ja ha suposat la desforestació de més de 3 hectàrees de bosc i l’extracció de milers de metres cúbics de terra;
  • El sector de la Pedrera de S’Antiga que, tot i ser un projecte que presenta nombroses irregularitats (a banda dels nombrosos impactes ambientals i paisatgístics) i ser fruit d’una requalificació urbanística, continua amb la construcció de 24 habitatges sense que cap institució li posi fre. No obstant això, es tracta d’un altre projecte polèmic denunciat per la Plataforma i que també ha estat admès a tràmit pel Tribunal Contenciós de Girona; i
  • El sector anomenat Montcal 2 que, a banda de tenir la peculiaritat de compartir el mateix promotor que el cas anterior, es tracta d’un projecte d’elevadíssim impacte ambiental, doncs més del 53% de l’àmbit està situat dins la Xarxa Natura 2000 i del Pla d’Espais d’Interès Natural Muntanyes de Begur. Així mateix, en tractar-se d’una àrea de dunes continentals (hàbitat protegit i en regressió a tot el territori) la zona és en realitat un hàbitat prioritari a conservar a Europa per la Directiva Hàbitats.

A banda d’aquests tres casos que seguiran el procediment judicial corresponent, fins a 22 sectors poden continuar el seu procés urbanitzador amb total normalitat. Com a resultat, al municipi de Begur es podrien edificar uns 1.057 nous habitatges. Un fet que posa en relleu que, tot i que el Pla director de la Costa Brava proposat pel Govern haurà ajudat en reduir l’impacte de l’urbanisme i alleujar la forta pressió i sobresaturació que pateix des de fa anys aquesta petita vila, el nombre d’habitatges i el model territorial proposat continua sent clarament insostenible.

Veure la taula resum elaborada per la Plataforma dels sectors a Begur i la seva catalogació.