El cas d’Aiguafreda

Un dels principals projectes urbanístics que pretén dur a terme l’Ajuntament de Begur és la construcció en 70 hectàrees situades en l’última cala relativament verge de la seva costa, concretament a la cala d’Aiguafreda.

Actualment, a prop del 20% de la zona urbanitzable en les proximitats de la cala d’Aiguafreda ja està consolidada, és a dir construïda. Ara, l’Ajuntament de Begur pretén consolidar el 80% restant. Essent més de la meitat del sòl d’aprofitament privat en aquesta zona de l’empresa Comercial Cap Sa Sal, S.L., propietat de la família Molano Camacho. Veure la Memòria del projecte de l’Ajuntament de Begur.

El sostre total previst és de 145.564 metres quadrats. El Pla permet construir uns 260 habitatges de segona residència, la majoria unifamiliars, sense comptar les noves places hoteleres a edificar en els 4 emplaçaments previstos (incloent 3 nous hotels). Tot això, sense el suport de cap estudi d’impacte ambiental, ni d’integració paisatgística.

Per aquests motius, nombroses entitats i veïns de la zona ens hem començant a organitzar. Entre els aspectes que més ens preocupen són la manca de transparència de l’Ajuntament de Begur i, sobretot, la preocupació per l’impacte social i ambiental que ocasionaria un desenvolupament urbanístic d’aquestes dimensions.

aiguafreda

La urbanització d’aquest tram de la costa, que limita amb els espais protegits “Muntanyes de Begur” del pla d’espais d’interès natural (PEIN), “Litoral del Baix Empordà” de la Xarxa Natura 2000 i la Reserva marina integral de “Ses Negres”, compta amb un informe favorable de la Direcció General de Polítiques Ambientals de la Generalitat de 2016. En aquest informe d’avaluació ambiental, que només ocupa 7 pàgines, els encarregats de la Generalitat es limiten a avaluar si la zona urbanitzable envaeix o limita amb els espais protegits i ometen qualsevol altre tipus d’avaluació ambiental concreta.

Per aquests motius, Ecologistes en Acció i altres entitats i persones individuals que conformem la Plataforma creiem que l’informe de la Generalitat no pot considerar-se sota cap concepte una avaluació ambiental, ja que no analitza la capacitat de càrrega de la zona, l’impacte de les noves edificacions, ni de les piscines que s’hi construirien, la forçosa tala dels boscos existents amb el devastador impacte sobre la fauna i la flora, l’impacte de l’augment del trànsit rodat, dels residus generats o, entre d’altres, dels recursos hídrics necessaris. Per una altra banda, el pla d’ordenació impulsat per l’ajuntament tampoc compta amb una Avaluació ambiental estratègica.

Què hem fet?

El mes de juliol de 2018 la Plataforma SOS Aiguafreda – Salvem la Costa de Begur va presentar a l’Ajuntament de Begur nombroses al·legacions a la modificació puntual del POUM de Begur en la zona d’Aiguafreda. Alguns dels paràmetres que considerem que fan insostenible la construcció en aquesta petita cala, són:

  • Pendents superiors al 20%
  • Afectació de zona forestal i tala d’una important superfície de massa boscosa
  • Afectació a la xarxa de Torrents i Rieres
  • Afectació a una part de l’EIN Muntanyes de Begur
  • Afectació sobre la Reserva Marina de “SES NEGRES”
  • Excés de nombre d’habitants en relació a les dimensions d’aquesta petita cala
  • Greus problemes de mobilitat
  • No hi ha cap previsió de reserves per habitatge de protecció
  • Producció de moviments de terres excepcionals per la topografia accidentada
  • Manca d’avaluació ambiental
  • Manca d’estudi d’impacte i integració paisatgística

Actualment el POUM està pendent d’aprovació provisional i la Plataforma està pendent de que l’Ajuntament de Begur respongui a les al·legacions presentades en tràmit d’informació pública. El que sí que sabem, per ara, és que l’Ajuntament ha encarregat gràcies a la nostra pressió un informe d’impacte ambiental i un altre informe d’impacte paisatgístic que, en principi, estan en curs d’elaboració.

SOS Aiguafreda – Salvem la costa de Begur considerem que en el context actual d’escassetat de recursos naturals i de canvi climàtic, les actuacions urbanístiques especulatives com aquesta haurien de formar part del passat, no del futur que volem construir.